Llista de productes per marca Òmnium

Antònia Vicens. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2022
Amb aquesta obra, Vicens confirma aquesta capacitat per esgarrifar mentre emociona, aquesta vegada posant com a centre de l'experiència de pèrdua la mort de la mare, envoltant-la de mite i una sensibilitat poètica del tot singular i d'extraordinària força.
A. Vicens ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, el Premi Ramon Llull del Govern Balear, el Premi Josep M. Llompart de l'Obra Cultural Balear, la Medalla d'Or de la Vila de Santanyí; la Medalla d'Or de la Ciutat de Palma; el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat i el Jaume Fuster de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. 
Un percentatge de la teva compra anirà destinat a activitats de foment de la lectura del Gremi de Llibreters de Catalunya. 

Antònia Vicens. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2022 / Pròleg de Jaume Pont
Amb aquesta suma antològica, l'autora mallorquina ens regala una oportunitat meravellosa de fer camí per la seva poesia i, sobretot, les petjades essencials de la seva poètica.
En aquesta antologia, poderosament intuïtiva, cada paraula pesa com mil paraules alhora, cada síl·laba batega oberta, sense límits, respira amb l'alenada sensual i pura de totes les cordes del sensori. I ho fa, sovint, il·luminada en clarobscur, palesant l'ambivalència d'una realitat sotmesa a permanent contradicció. Un espai, en definitiva, on alça el vol un dels grans poders de la imatgeria poètica de Vicens: la seva capacitat de fondre el concret i l'abstracte en versos tallants, vivíssims. 

GUANYADOR PREMI ÒMNIUM A LA MILLOR NOVEL·LA DE L'ANY
Un home de mitjana edat viu amb la seva gossa, anomenada Taylor, a la zona de xalets adossats del nucli turístic de Bellavista, en una illa mediterrània sense nom. Un dia la Taylor mor enverinada, sense que el seu amo sàpiga qui pot haver-ho fet, ni per què. Tampoc comprendrà una altra mort absurda, la d'una persona amb qui coincidien sovint quan passejava la gossa, víctima d'un incident de carrer vora un bar de tatuatges regentat per una parella de serbis. Mentre l’home intenta assumir aquests fets, es veu abocat a considerar la relació que té amb el món que l’envolta: un entorn impersonal, degradat per la corrupció i el descontrol, on, tanmateix, el sorprendran fulguracions de bellesa i d’autèntica amistat.

FINALISTA - PREMI ÒMNIUM A LA MILLOR NOVEL·LA DE L'ANY
Promesa fulgurant de l’art català de principis del segle xx i creador bandejat poc temps després per la burgesia que l’havia enaltit, el pintor, escultor i gravador Ismael Smith és una de les figures més queer, genuïnes i excepcionals del nostre patrimoni artístic. La novel·la Les altures interpreta la seva trajectòria —de la Barcelona de 1886 a la Nova York de 1972— amb un joc de veus que encarnen les tensions i els clarobscurs que Smith va capturar en la seva producció artística. La novel·la més ambiciosa de Sebastià Portell, el retrat coral d'una vida travessada per la incomprensió i per les nocions d’èxit i de fracàs en el món de l’art.

FINALISTA - PREMI ÒMNIUM A LA MILLOR NOVEL·LA DE L'ANY
La Nora, una nena de dotze anys, viu l’experiència deliciosa d’anar els diumenges al llac, un indret molt bell i tranquil de colors canviants. Hi va amb una colla d’adults, menys el Quim, un nen de set anys. Tots tenen els seus anhels; ella els observa i no sempre els entén, però, a causa d’un conflicte entre els grans i de l’audàcia del Quim, l’últim matí al llac la Nora despertarà sobtadament de la infantesa.

La història de la comissaria de Via Laietana és fosca i opaca. Una història marcada per la por, el silenci i la impunitat. Però avui la por queda enrere, el silenci comença a trencar-se i la impunitat es combat. Perquè és ara o mai: ni por, ni silenci ni impunitat. Al llarg dels anys i fins a dia d’avui, una gran quantitat d’acusacions de tortura i violència policial planen sobre l’edifici deixant-hi una ombra espessa, i aquest llibre mira d’aclarir-la gràcies a la veu de les dones. Elles ens expliquen el que hi van viure; les seqüeles físiques i emocionals d’aquell tràngol i quina relació tenen amb el record. Són relats de dignitat i justícia. Testimonis contra l’oblit que trenen una crònica corprenedora del que no hauria d’haver passat mai.

Gemma Ruiz, Premi Sant Jordi 2022
La celebració literària d’una generació de dones que són un referent vital.
Què somiava ser la teva mare? Fos el que fos, segurament va haver de quedar al tinter. A les protagonistes d’aquesta novel·la, nascudes durant la dictadura, no els deixen desplegar el seu talent. Però elles planten cara i no s’acoquinen davant de res ni ningú. I amb sororitat i alegria, defugen la gàbia domèstica, mantenen la pulsió artística, s’atreveixen al més impensable per l’amor d’un fill, lideren les lluites veïnals, descobreixen el feminisme i pugen en aquells xàrters a Londres per ser mestresses del seu destí.

Premi d'Honor 2023
Amb Puta postguerra, Josep Piera presenta les seves primeres memòries literàries: la visió "de cine" d'una època gris i dramàtica de la història personal i col·lectiva del nostre país, un país derrotat en una guerra; un retrat d'un jo que narra un temps i un lloc concrets -dels anys quaranta als seixanta-, però més aviat allunyat dels punts que destaquen als mapes.Els records juganers d'un xiquet, les dolces amargors adolescents, els somnis del poeta joveníssim, els desitjos, les il·lusions i els drames absurds del jove, així com els seus viatges iniciàtics -València, Barcelona, París, Mallorca-, converteixen Puta postguerra en un relat real, lúcid, líric, i rialler, a favor del record, però prou més irònic que no nostàlgic. 

Premi Carles Riba 2022
Va ser, secret, un rusc vermell: magrana
supervivent del darrer esplet. Avui,
en canvi, és el cadàver d’una fruita:
per dins, conserva un gruix de grans desfets,
negrós, velat de podridura blanca.
I, com la sang que es va escorrent del xai
penjat, se n’ha escolat el suc vinós
fins a l’última gota. Fosca, ingràvida,
la carcassa —unes bastes castanyoles—
branda agafada al branquilló espinós,
deixada de la mà de déu del vent.

Premi d'Honor 2023
Amb la mort del dictador s'obrí un temps d'esperança. Els esforços culturals d'uns grups de joves inquiets semblava que finalment il·luminarien una societat lligada a una tradició de derrotes i renúncies. Hi havia col·lectius de mestres que s'aplicaven amb entusiasme a la renovació escolar. I poetes que se sentien cridats a crear un nou imaginari col·lectiu, a partir.

No ens hem d'amagar de lluir un emblema que ha passat de pares a fills i que és més vigent que mai. Combatre l'autoritarisme i el feixisme és un dret que cal exercir i així poder preservar la diversitat en la societat que vivim.

Xavier Antich: "El jovent format i organitzat és el principal mur antifeixista que tenim"

La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se’n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de les dues, l’Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves filles, que no l’hi perdonen. Però quan la Remei arrossega la Marga fins a la Toscana perquè necessita un refugi, aquestes dones distanciades i diferents, amb aspiracions i experiències dispars, hauran d’aprendre a entendre’s i a comunicar-se, i lluitaran per retrobar-se després que es desveli un secret familiar.

Amb un informe mèdic tremolant-li a les mans, una dona decideix emprendre sola un viatge a peu, d’un extrem a l’altre de les Alberes, a l’hivern. Seguint el rastre fugitiu de la trobairitz medieval Alba de Peralada, i acompanyada per les notes romàntiques del Winterreise de Schubert, deixa enrere tot el que ha estat fins aleshores per encarar les preguntes que no es responen amb paraules. Sobre l’amor, la mort i el coratge d’estar viu.

Premi Carles Riba 2023

Que el món s’acaba, que som en un estat d’emergència: aquest és el relat que impera actualment quan es diu el present i s’imagina el futur. Al poemari de Mireia Calafell, aquest sentit d’emergència davant d’un esdeveniment greu i imprevist que demana una actuació immediata és el que integra els poemes de la primera part, on es descriu la fi d’un món, que no és altra que la fi d’una relació. Tanmateix, l’emergència té una altra accepció, lligada a l’acció d’emergir, a la possibilitat que enceta. Aquest és el sentit dels poemes de la segona part, que celebren el desig i la resistència, l’obstinació pel sí, per l’emergència.

Premi Mercè Rodoreda 

Relacions exquisidament ambigües, amistats tòxiques, matriarcats que protegeixen i salven, anhels que es mantenen latents durant anys i que reviuen... Les històries de Perdona'm per desitjar-ho tant estan protagonitzades per dones en moments vitals diferents, des de la infantesa fins a la maduresa, que intenten sortir de l'entorn hostil que les envolta i que forja irremissiblement la seva identitat. Originals i agosarats, els relats de Carme Serna defugen l'impacte efectista i, en canvi, conviden a gaudir de cada ratlla del joc que proposen fins arribar a la fi: amb força verbal, prosa rica i versàtil i una bona dosi de foscor que no es contradiu amb l'humor, la dolcesa o l'eufòria narrativa.

PREMI D'HONOR 2024
Adaptació d'Albert Jané i Riera. 
Un cop acabada la guerra de Troia, Ulisses emprèn la tornada a Ítaca on l'esperen el seu fill Telèmac i la seva fidel muller Penèlope. El viatge esdevé una peripècia de deu interminables anys durant els quals l'heroi grec i els seus companys pateixen tota mena de penalitats. Només l'astúcia ajudarà Ulisses a tornar sa i estalvi a la seva pàtria.

PREMI D'HONOR 2024
Albert Jané i Riera, figura clau de la cultura catalana del segle XX i XXI, ha contribuït de manera discreta però significativa a la normalització de la llengua catalana. Com a gramàtic, lingüista, professor, periodista, escriptor i traductor, ha influït en diverses generacions amb el seu treball. Destacant especialment les seves traduccions de còmics al català, com els populars Barrufets de Peyo. El llibre "El Barrufet Gramàtic. Homenatge a Albert Jané" destaca les seves contribucions i passió per la llengua catalana.

FINALISTA - PREMI ÒMNIUM A LA MILLOR NOVEL·LA DE L'ANY
Per construir un món apocalíptic, en el qual es basteix una història de lluita per la perseveració de l'espècie humana, dins d'una ciència-ficció immediata. Pels personatges i trames harmònicament construïts. I per una figura central captivadora, a la recerca de la identitat.

FINALISTA - PREMI ÒMNIUM A LA MILLOR NOVEL·LA DE L'ANY
Per la creació d'una antiepopeia que retrata una realitat quotidiana i prou comuna en una trama ben construïda amb què el lector es pot identificar a diferents nivells, sobretot pel que fa a les dificultats de les relacions familiars i la maternitat.

El Cims d'Òmnium és un joc entretingut de construcció, inspirat en el circ, que desperta la imaginació, millora la destresa i estimula l'enginy. El joc proposa la combinació dels Cims amb peces que donen joc per aconseguir construccions diferents que, reunides, esdevenen un tot. Jugant s'estimula l'experimentació i es descobreix la capacitat de crear, imaginar solucions i superar reptes.
La precisió, l'atenció i la paciència, així com la creativitat, són alguns dels beneficis educatius del Cims d'Òmnium.

És un joc desenvolupat i fabricat a Catalunya.
Edat recomanada: d'1 a 99 anys
Colors: blanc, taronja, blau, groc i vermell. 

Maletí portadocuments i el portàtil reciclat de les lones de les campanyes "Demà pots ser tu" i "Llibertat Presos Polítics". I també dels actes organitzats d'Òmnium. No hi ha cap maletí igual, cadascun d'ells és únic. Va folrat d'un material per protegir el contingut.
Hem fet aquest projecte de donar una segona vida a un objecte amb el Centre Especial de Treball Estel Tàpia. Aquesta associació té un projecte social que treballa des del barri del Raval per donar ocupació a persones amb discapacitat i oferir serveis de confecció a empreses amb responsabilitat social.